Aprèn, Serveis Ambientals ha impulsat la construcció d’un mur de pedra seca al voltant de la bassa de laminació del polígon industrial El Prat, a Lliçà d’Avall, amb l’objectiu de potenciar la presència de fauna, especialment d’amfibis i rèptils. L’actuació s’ha dut a terme amb la participació d’usuaris i usuàries de la Fundació Sant Tomàs i l’acompanyament de l’empresa EduCA Viladrau.
La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional molt present en el paisatge català. Consisteix a construir estructures de pedra mitjançant la correcta col·locació i encaix de les diferents peces, sense utilitzar morter ni altres materials d’unió. Murs, marges, cabanes, barraques i altres construccions de pedra seca han format part durant segles dels paisatges agrícoles i rurals.
En aquesta ocasió, aquesta tècnica s’ha utilitzat amb una finalitat vinculada a la millora de l’hàbitat i el foment de la biodiversitat. El nou mur es troba situat al voltant d’una bassa de laminació del polígon industrial El Prat, a Lliçà d’Avall.
Les basses de laminació tenen una funció relacionada amb la gestió de l’aigua, però determinats elements associats a aquestes infraestructures també poden oferir oportunitats per a la fauna. En aquest context, el mur de pedra seca s’ha plantejat com un element per potenciar la presència de fauna al voltant de la bassa, amb especial atenció als amfibis i els rèptils.
Un mur pensat també com a refugi
Una de les principals característiques de la pedra seca és la gran quantitat de petits espais i cavitats que es generen entre les pedres. Aquestes obertures formen un entramat de refugis de diferents dimensions i condicions ambientals que poden ser utilitzats per diversos organismes.
En el cas dels rèptils, les estructures de pedra poden proporcionar espais d’amagatall i zones amb diferents graus d’exposició al sol. La diversitat de temperatures que es produeix entre les zones més exposades i les cavitats interiors pot generar microhàbitats diferenciats.
Per als amfibis, la proximitat a una bassa pot ser especialment interessant. Aquests animals tenen una estreta relació amb els ambients aquàtics i amb espais terrestres que mantinguin unes determinades condicions d’humitat. Les cavitats i zones protegides del mur poden actuar com a refugis complementaris a l’entorn de la bassa.
L’objectiu de l’actuació no és garantir la presència d’una determinada espècie, sinó crear condicions més favorables perquè diferents espècies de fauna puguin utilitzar l’espai. El mur, per tant, s’integra en l’entorn de la bassa com un element més dins del conjunt d’hàbitats disponibles.
Una actuació participativa
La construcció del mur ha tingut, a més, un component de participació i aprenentatge. En els treballs hi ha col·laborat tota una colla d’usuaris i usuàries de la Fundació Sant Tomàs, que han participat activament en el procés de construcció.
L’activitat ha comptat amb la coordinació de l’empresa EduCA Viladrau, que ha contribuït al desenvolupament de l’experiència des d’una perspectiva educativa i pràctica.
La construcció d’un mur de pedra seca ofereix moltes possibilitats per treballar aspectes relacionats amb el medi natural. Al mateix temps que s’aprèn una tècnica tradicional, es pot observar com els materials naturals, el paisatge i la biodiversitat estan relacionats.
El procés requereix seleccionar les pedres, identificar-ne les formes i dimensions i buscar la millor manera de col·locar-les perquè el conjunt sigui estable. Les pedres més grans contribueixen a formar la base i l’estructura del mur, mentre que les més petites permeten completar els espais i consolidar-ne diferents parts.
Aquesta manera de treballar permet entendre que un mur de pedra seca no és simplement una acumulació de pedres, sinó una estructura construïda a partir de l’encaix i l’equilibri dels diferents elements.
Connectar patrimoni i biodiversitat
El projecte també posa en relleu la relació entre la conservació del patrimoni tradicional i la conservació de la biodiversitat.
La pedra seca forma part de molts paisatges humanitzats i, en nombrosos casos, aquestes estructures han acabat integrant-se en els ecosistemes que les envolten. Les seves esquerdes, cavitats i espais protegits poden ser utilitzats per diferents espècies, de manera que un element originàriament construït per les persones pot acabar formant part de l’hàbitat disponible per a la fauna.
En aquest cas, aquesta relació s’ha incorporat des del mateix moment del disseny de l’actuació. La ubicació del mur, al costat d’una bassa de laminació, permet plantejar una estructura que, a més de recuperar una tècnica tradicional, aporti nous refugis potencials per a la fauna.
L’actuació és també un exemple de com es poden incorporar criteris de biodiversitat en espais que tenen principalment una funció relacionada amb les activitats humanes. Els polígons industrials i les seves infraestructures associades poden incloure elements que contribueixin a incrementar la diversitat d’hàbitats i a afavorir la presència de fauna.
Un projecte transversal
Per a Aprèn, Serveis Ambientals, aquest mur representa una experiència que combina diferents àmbits de treball: la gestió i millora del medi, l’educació ambiental, la recuperació de tècniques tradicionals i la participació.
La col·laboració entre Aprèn, la Fundació Sant Tomàs i EduCA Viladrau ha permès portar a terme una actuació pràctica en un espai concret i convertir-la en una experiència d’aprenentatge compartit. Al mateix temps, la construcció del mur contribueix a incorporar nous elements de refugi al voltant de la bassa de laminació del polígon El Prat.
L’actuació posa de manifest que la millora de la biodiversitat també es pot treballar mitjançant intervencions senzilles i de petita escala, aprofitant estructures i materials propis del territori.
Una bassa, un mur de pedra seca i la participació de les persones poden esdevenir, així, els elements d’un mateix projecte: un espai on la gestió de l’aigua, el patrimoni, l’educació ambiental i la creació d’hàbitats per a la fauna es troben en un mateix lloc.
