Carlos Gómez, treballador d’Aprèn, Serveis Ambientals, SL, ha participat al XVIII Congrés OPTIMA, celebrat del 22 al 26 de setembre de 2026 a Nevşehir, a la regió de Capadòcia (Turquia), amb una ponència dedicada al paper dels jardins botànics en la introducció, l’escapament i la dispersió de plantes al·lòctones. La comunicació pren com a cas d’estudi el Jardí Botànic de Barcelona i aborda la relació entre aquests equipaments, la diversitat vegetal i els processos que poden afavorir la presència de plantes fora dels espais on es cultiven.
Una trobada internacional dedicada a la botànica mediterrània
El Congrés OPTIMA és una trobada científica internacional organitzada per l’Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area, una organització dedicada a promoure el coneixement, l’estudi i la conservació de la diversitat vegetal de la regió mediterrània.
La XVIII edició es va celebrar a Nevşehir, Turquia, i va reunir investigadors, especialistes i estudiants de diferents països per compartir els resultats de les seves recerques sobre la flora i la vegetació. El programa va incloure dotze simposis, amb 85 comunicacions orals i 86 presentacions en format pòster, en un espai d’intercanvi científic sobre la biodiversitat vegetal i els reptes associats a la seva conservació.
Entre els temes tractats hi havia l’estudi de les plantes mediterrànies, la classificació i les relacions evolutives entre espècies, així com la conservació de la flora i els efectes dels canvis ambientals sobre els ecosistemes. La trobada també va oferir una oportunitat per compartir experiències i establir contactes entre professionals dedicats a la recerca botànica.
En aquest context, la ponència de Carlos Gómez va posar el focus en una qüestió especialment rellevant per a la gestió de la biodiversitat en entorns urbans: el paper que poden tenir els jardins botànics en els moviments i la dispersió de les plantes al·lòctones.
Els jardins botànics com a sistemes permeables
La ponència, titulada “Botanical gardens as permeable systems for alien plants: introduction, escape, and intra-garden dispersal dynamics—a case study of the Barcelona Botanical Garden”, estudia els jardins botànics des d’una perspectiva que va més enllà de la seva funció com a espais de conservació, recerca, divulgació i exhibició de col·leccions vegetals.
Els jardins botànics acullen una gran diversitat de plantes, sovint procedents de regions geogràfiques molt diferents. Aquesta diversitat és una de les seves principals aportacions científiques i educatives, però també fa que siguin espais d’interès per estudiar com les plantes es poden introduir en nous entorns, establir-s’hi i dispersar-se.
El concepte de sistema permeable fa referència, precisament, al fet que els límits d’un jardí botànic no necessàriament impedeixen el moviment de les plantes. Les llavors i altres propàguls vegetals poden arribar a nous espais o sortir de les zones on es cultiven mitjançant diferents mecanismes naturals o associats a l’activitat humana.
Així, un jardí botànic pot ser un punt de partida per analitzar processos ecològics que també es produeixen en altres espais verds, com ara parcs, jardins particulars o zones enjardinades urbanes.
Introducció, escapament i dispersió de les plantes
La comunicació s’estructura al voltant de tres processos que permeten entendre la dinàmica de les plantes al·lòctones dins d’un jardí botànic.
El primer és la introducció, és a dir, l’arribada de plantes procedents d’altres territoris. En els jardins botànics, aquesta introducció forma part de la seva activitat habitual: les col·leccions s’enriqueixen amb espècies de procedències diverses per estudiar-les, conservar-les i donar-les a conèixer.
El segon procés és l’escapament, que es produeix quan una planta cultivada o els seus propàguls aconsegueixen superar els límits de la zona on es mantenen. En determinades circumstàncies, algunes plantes poden establir-se espontàniament fora de les àrees de cultiu, sempre que trobin condicions ambientals adequades.
Finalment, la dispersió dins del mateix jardí permet estudiar com les plantes es poden estendre entre diferents sectors de l’equipament. Aquesta dinàmica pot dependre de factors com la disponibilitat d’hàbitats favorables, les característiques de les espècies i els mecanismes de transport de les llavors.
L’anàlisi conjunta d’aquests tres processos ajuda a entendre millor les relacions entre les col·leccions botàniques i els espais que les envolten, així com la importància de conèixer els moviments de les plantes per gestionar adequadament aquests equipaments.
El Jardí Botànic de Barcelona com a cas d’estudi
La ponència pren com a referència el Jardí Botànic de Barcelona, un equipament dedicat a mostrar la diversitat vegetal, amb especial atenció a les regions de clima mediterrani.
La seva col·lecció, que reuneix plantes de diferents procedències, ofereix un context d’interès per estudiar les interaccions entre les espècies cultivades, les condicions ambientals i els processos de dispersió vegetal.
Analitzar aquests fenòmens permet plantejar preguntes importants per a la gestió dels jardins botànics: quins factors poden facilitar l’establiment espontani de plantes, com es mouen entre diferents zones i quines mesures de seguiment poden ajudar a detectar-ne la dispersió.
Cal tenir present que no totes les plantes al·lòctones tenen un comportament invasor ni representen necessàriament una amenaça per als ecosistemes. La seva procedència, per si sola, no determina el seu impacte. És important distingir entre les espècies que es mantenen en cultiu, les que poden establir-se espontàniament i aquelles que arriben a expandir-se i generar impactes sobre la biodiversitat o el funcionament dels ecosistemes.
En aquest sentit, estudiar els processos d’introducció i dispersió contribueix a millorar el coneixement necessari per valorar els riscos i orientar les decisions de gestió.
Compartir coneixement per millorar la conservació vegetal
La participació de Carlos Gómez al XVIII Congrés OPTIMA s’inscriu en un context de recerca i intercanvi internacional sobre els reptes actuals de la botànica i la conservació de la biodiversitat vegetal.
L’estudi de les plantes al·lòctones i de les seves vies de dispersió és rellevant per comprendre millor la dinàmica de la vegetació en entorns modificats per l’activitat humana. Els jardins botànics, per la diversitat de les seves col·leccions i la seva relació amb l’entorn, constitueixen espais especialment interessants per aprofundir en aquests processos.
La trobada de Nevşehir ha permès compartir coneixements amb especialistes d’altres països i conèixer diferents línies de recerca sobre la flora mediterrània. Aquest tipus d’intercanvi científic contribueix a ampliar la comprensió dels processos ecològics i a reforçar la cooperació entre professionals dedicats a l’estudi i la conservació de les plantes.
