L’erosió dels marges és un dels processos que pot afectar l’estabilitat i la qualitat ecològica dels espais fluvials.
L’acció continuada de l’aigua, les pluges intenses, la manca de vegetació i determinades alteracions del terreny poden provocar la pèrdua de sòl i el deteriorament progressiu dels talussos.
A la Garriga, la Brigada d’Aprèn ha dut a terme una actuació d’estabilització de talussos basada en la instal·lació d’una geomanta i la posterior implantació de vegetació.
La intervenció busca protegir el sòl, reduir l’erosió i facilitar que la vegetació torni a consolidar el marge de manera progressiva.
Per què s’erosiona un talús fluvial?
Els talussos situats a prop de rius i rieres estan sotmesos a diferents forces.
L’aigua pot erosionar-ne la base, mentre que la pluja arrossega les partícules de les zones més exposades. Quan el sòl queda sense vegetació, perd una part important de la seva protecció natural.
Entre els factors que poden afavorir l’erosió hi ha:
- La manca de coberta vegetal.
- Els episodis de pluja intensa.
- Els canvis bruscos del cabal.
- El pendent excessiu.
- La compactació del terreny.
- El pas continuat de persones o vehicles.
- Les alteracions produïdes per obres o moviments de terra.
- La presència d’espècies invasores amb poca capacitat de protecció del sòl.
Quan aquests processos avancen, poden generar despreniments, acumulació de sediments i pèrdua de qualitat de l’hàbitat fluvial.
Què és una geomanta?
Una geomanta és una estructura que es col·loca sobre la superfície del talús per protegir el sòl mentre s’hi desenvolupa la vegetació.
La seva funció principal és reduir l’impacte directe de la pluja i dificultar que les partícules siguin arrossegades pendent avall.
La geomanta també ajuda a conservar la humitat i proporciona una base sobre la qual es poden implantar llavors o plantes.
Amb el temps, les arrels de la vegetació travessen l’estructura i consoliden el sòl.
D’aquesta manera, la protecció inicial proporcionada per la geomanta es complementa progressivament amb l’acció de les plantes.
La vegetació com a element estabilitzador
Les plantes tenen un paper fonamental en la protecció dels marges fluvials.
Les arrels creen una xarxa que reté el sòl i ajuda a reduir-ne la pèrdua. Les fulles i les tiges disminueixen l’impacte directe de les gotes de pluja, mentre que la cobertura vegetal frena l’escorrentia superficial.
A més d’estabilitzar el terreny, la vegetació aporta altres beneficis:
- Crea refugi per a la fauna.
- Proporciona ombra.
- Afavoreix la infiltració de l’aigua.
- Millora la integració paisatgística.
- Augmenta la biodiversitat.
- Pot dificultar l’expansió d’espècies invasores.
Per aconseguir aquests resultats és important seleccionar plantes adaptades a les característiques del talús i de l’entorn fluvial.
Desenvolupament de l’actuació
La intervenció comença amb l’anàlisi de l’estat del talús i de les causes que provoquen l’erosió.
Posteriorment, es prepara el terreny, es retiren els elements que poden dificultar l’actuació i es regularitza la superfície quan és necessari.
La geomanta es desplega sobre el pendent i es fixa adequadament per evitar desplaçaments.
A continuació, s’hi implanta la vegetació mitjançant sembra, plantació o una combinació de diferents tècniques.
El sistema ha de quedar adaptat al relleu del terreny i preparat per resistir les condicions de l’espai fins que la coberta vegetal s’hagi consolidat.
Bioenginyeria aplicada als espais fluvials
Aquest tipus d’intervenció s’emmarca en les tècniques de bioenginyeria del paisatge.
La bioenginyeria combina materials, estructures i vegetació viva per resoldre problemes d’estabilitat, erosió i restauració ambiental.
A diferència de les solucions basades únicament en formigó o escullera, aquestes tècniques busquen recuperar progressivament les funcions ecològiques del marge.
No totes les situacions es poden resoldre amb el mateix sistema. La tècnica utilitzada depèn del pendent, el tipus de sòl, la força de l’aigua i el nivell de risc.
Per aquest motiu, cada actuació necessita una valoració específica.
La importància del manteniment
La instal·lació de la geomanta és només la primera fase del projecte.
Durant els mesos següents és necessari comprovar l’estat dels ancoratges, la resposta del terreny i el desenvolupament de les plantes.
També pot ser necessari reposar exemplars, controlar espècies invasores o corregir petites zones erosionades.
Aquest seguiment és especialment important després d’episodis de pluja intensa o d’augments del cabal.
La consolidació del talús és un procés gradual que depèn de l’evolució de la vegetació i de les condicions ambientals.
Recuperar l’estabilitat i la qualitat ecològica
Amb aquesta actuació a la Garriga, la Brigada d’Aprèn treballa per frenar la pèrdua de sòl i afavorir la recuperació natural del marge fluvial.
La combinació entre geomanta i vegetació permet protegir inicialment el terreny i crear les condicions perquè les arrels assumeixin progressivament la funció estabilitzadora.
El resultat esperat és un talús més resistent, integrat en el paisatge i capaç d’acollir una major diversitat de vida.
