Els jardins, les finques i els espais verds particulars poden tenir un gran valor paisatgístic i ecològic.
Quan aquests espais conserven arbres madurs, vegetació autòctona, marges, zones de refugi o una estructura vegetal diversa, contribueixen a reforçar la biodiversitat del conjunt del territori.
A Canyamars, la Brigada d’Aprèn ha desenvolupat diferents actuacions de manteniment paisatgístic en un espai privat amb l’objectiu de preservar-ne el patrimoni vegetal, millorar-ne l’estat general i facilitar una evolució equilibrada de la vegetació.
Manteniment més enllà de la jardineria convencional
El manteniment paisatgístic no consisteix únicament a tallar la vegetació o mantenir una aparença ordenada.
En espais amb valor natural o amb exemplars vegetals consolidats, cal analitzar quines actuacions són realment necessàries i com poden afectar el conjunt.
Una intervenció inadequada pot eliminar refugis per a la fauna, afavorir l’erosió, debilitar els arbres o simplificar excessivament l’espai.
Per aquest motiu, el manteniment ha de combinar criteris funcionals, estètics i ambientals.
Preservar el patrimoni vegetal
Els arbres i arbustos d’una finca formen part del seu patrimoni.
Alguns exemplars poden tenir molts anys, haver desenvolupat cavitats útils per a la fauna o representar una part significativa de la identitat del paisatge.
Abans d’actuar, és important valorar:
- L’espècie.
- L’edat aproximada.
- L’estat estructural.
- La presència de branques seques.
- Les possibles malalties o plagues.
- La competència entre exemplars.
- La relació amb edificis, camins o instal·lacions.
- El valor ecològic i paisatgístic.
Aquesta anàlisi permet decidir si cal podar, retirar, protegir o simplement deixar evolucionar cada element.
Treballs selectius sobre la vegetació
Les actuacions de manteniment poden incloure desbrossaments selectius, retirada de restes, poda controlada i gestió de la vegetació espontània.
L’objectiu no és eliminar tota la vegetació baixa, sinó mantenir-la en aquells espais on aporta valor i controlar-la quan interfereix amb els accessos, augmenta el risc o dificulta el desenvolupament d’altres plantes.
El desbrossament selectiu permet conservar espècies d’interès, zones de floració i refugis per a petits animals.
També evita que l’espai quedi excessivament exposat al sol i a l’erosió.
La poda amb criteri
La poda s’ha de realitzar només quan existeix una necessitat concreta.
Podar massa o en un moment inadequat pot debilitar els arbres, facilitar l’entrada de patògens i provocar un creixement desordenat.
Entre els motius habituals per intervenir hi ha:
- Retirar branques seques o malmeses.
- Reduir riscos sobre camins o edificacions.
- Millorar l’estructura d’un exemplar jove.
- Evitar fregaments entre branques.
- Recuperar arbres que han rebut podes incorrectes.
- Facilitar el pas o l’ús d’un espai.
Cada espècie respon de manera diferent, de manera que no s’ha d’aplicar el mateix tipus de poda a tots els arbres.
Gestió de les restes vegetals
Les restes generades durant els treballs també formen part de la gestió.
Quan les condicions ho permeten, una part del material vegetal pot triturar-se i reutilitzar-se com a cobertura del sòl.
Aquesta cobertura ajuda a conservar la humitat, redueix el creixement d’herbes i aporta matèria orgànica durant la descomposició.
Algunes branques o troncs també poden mantenir-se en zones controlades per afavorir insectes, fongs i altres organismes descomponedors.
En altres casos, les restes s’han de retirar per motius de seguretat, sanitat vegetal o ús de l’espai.
Espais privats que també formen part del paisatge
Les finques particulars no estan aïllades del seu entorn.
La vegetació pot actuar com a corredor entre zones forestals, agrícoles i urbanes, facilitant el desplaçament de la fauna.
Un jardí ben gestionat també pot oferir aliment, aigua, ombra i espais de reproducció per a diferents espècies.
Per aquest motiu, el manteniment ecològic dels espais privats pot contribuir a millorar la connectivitat del territori.
La utilització de plantes autòctones, la reducció de productes químics i la conservació d’estructures vegetals diverses són algunes de les accions que reforcen aquest valor.
Prevenció i seguiment
El manteniment paisatgístic és més efectiu quan es realitza de manera preventiva.
Les revisions periòdiques permeten detectar problemes abans que requereixin intervencions importants.
També faciliten adaptar els treballs al cicle de les plantes i evitar actuar durant períodes sensibles per a la fauna.
A Canyamars, les actuacions executades per la Brigada d’Aprèn busquen conservar l’equilibri entre l’ús de l’espai, la seguretat i el respecte pel patrimoni vegetal.
Cuidar el paisatge des de cada finca
Preservar els espais verds particulars és també una manera de cuidar el paisatge col·lectiu.
Cada arbre conservat, cada zona de vegetació diversa i cada intervenció realitzada amb criteri poden contribuir a mantenir la qualitat ambiental del territori.
El treball desenvolupat a Canyamars mostra que el manteniment no ha de significar uniformitzar, sinó entendre l’espai i actuar només allà on és necessari.
